Aquesta nova teoria posa damunt la taula que aquest fòssil correspondria a un Homo sapiens o a un híbrid d'ambdues espècies i, per tant, que una altra espècie diferent a la dels neandertals va habitar el continent molt abans del que s'ha constatat fins ara, cosa que pot representar l'evidència més primerenca de la presència d'Homo sapiens a Europa.
“La interpretació del primer fòssil humà descobert a Espanya, 'La mandíbula de Banyoles', ha estat objecte de debat durant més d'un segle, tot i que la interpretació més estesa era atribuir-la a un Neandertal. Tot i això, aquesta interpretació ha estat refutada per una nova anàlisi que es basa en un model virtual 3D obtingut a partir d'imatges tomogràfiques i Morfometria Geomètrica 3D. Tenint en compte aquesta anàlisi, Banyoles demostra l'existència d'una espècie humana diferent dels neandertals en una època en la qual es creia que aquests eren els únics ocupants d'Europa, i si Banyoles representa la cruïlla entre una població d' Homo sapiens i els neandertals, constituiria l'evidència més antiga coneguda de la presència de la nostra espècie a Europa”, destaca el Prof. Ignacio Martínez, coautor de l'estudi i codirector de la Cátedra de Otoacústica Evolutiva y Paleoantropología d’HM Hospitales i la Universidad de Alcalá.
Aquesta investigació acaba de ser publicada a la revista especialitzada 'Journal of Human Evolution' i està liderada per un equip de la Binghamton University (Suny-Nova York) juntament amb investigadors de l'American Museum of Natural History (Nova York), de la Cátedra de Otoacústica Evolutiva y Paleoantropología d’HM Hospitales i la Universidad de Alcalá (UAH), la Universitat de Girona i la Universidad Complutense de Madrid.
Primer fòssil humà d'Espanya
Aquesta nova teoria relaciona 'La mandíbula de Banyoles' amb la nostra pròpia espècie i proposa que aquest fòssil pot representar l'evidència més primerenca de la presència d’Homo sapiens a Europa. 'La mandíbula de Banyoles' va ser el primer fòssil humà descobert a Espanya i es va trobar el 1887 en el transcurs d'activitats de pedra picada. Actualment, aquest fòssil està datat entre fa 45.000 i 66.000 anys i des del seu descobriment ha constituït un autèntic enigma per als investigadors i s'ha atribuït a un preneandertal o a un neandertal. La datació de la mandíbula concorda amb l'època en què els neandertals van poblar Europa, però la veritat és que aquest fòssil no presenta els trets característics dels neandertals, per la qual cosa ha estat considerada com un fòssil problemàtic.
El nou estudi ha estat basat en un model virtual 3D obtingut a partir d'imatges tomogràfiques. A més de realitzar un exhaustiu estudi dels trets morfològics, el nou treball inclou una nova anàlisi basada en la tècnica anomenada Morfometria Geomètrica 3D, que fa possible la comparació de la forma geomètrica, sense tenir en compte les diferències de mida, de 'La mandíbula Banyoles' amb mandíbules neandertals i d’Homo sapiens.
Els resultats d'aquesta anàlisi van sorprendre els investigadors, tal com ha declarat el Prof. Brian A. Keeling, del departament d'Antropologia de la Binghamton University: “Els nostres resultats ens van resultar sorprenents, perquè Banyoles no comparteix els trets morfològics distintius dels Neandertals ni tampoc s'hi assembla en la seva forma geomètrica”.
Millor amb Homo sapiens
Els resultats de Banyoles encaixen millor amb les mandíbules d'Homo sapiens, tant en l'expressió dels trets individuals com en la forma geomètrica, encara que molts d'aquests trets també es troben en espècies humanes anteriors, la qual cosa complica una assignació immediata a Homo sapiens. D'altra banda, Banyoles no té un dels trets més diagnòstics de les mandíbules d'Homo sapiens, la presència d'un mentó.
En aquest sentit, un altre dels investigadors de la Binghamton University, el Prof. Rolf Quam, va destacar que “ens trobem amb resultats que mostraven que Banyoles no és un neandertal, però el fet que no tingui mentó ens ha fet ser prudents abans d'assignar-ho a Homo sapiens. La presència de mentó s'ha considerat durant molt de temps un tret distintiu de la nostra pròpia espècie”.
Per això, arribar a un consens científic sobre quina espècie representa Banyoles és un repte. Els autors del nou estudi pensen que la hipòtesi més probable per explicar l'especial anatomia de Banyoles és que podria representar un híbrid entre una població prèviament desconeguda d’Homo sapiens i els neandertals.