A més d'afavorir la nostra bona salut òssia, hi ha especialistes que consideren que la manca de vitamina D està relacionada amb trastorns autoimmunes, al·lèrgics, infecciosos, cardiovasculars, neurològics, ossis, inflamatoris, digestius, oncològics i, fins i tot, depressius. En aquest sentit, Sílvia Torrents, nutricionista de l'Hospital HM Nou Delfos de Barcelona, assegura que “exerceix funcions endocrines i sistèmiques a nivell extra ossi, per la qual cosa es considera més aviat una hormona que una vitamina. Actualment, són molts els investigadors que estudien el vincle d'aquesta vitamina-hormona amb diferents trastorns, però només sabent que afecta la salut dels ossos, ja és perillós tenir nivells insuficients perquè estem sent conduïts a una pèrdua de densitat òssia progressiva amb la conseqüència de patir osteoporosi i fractures, especialment en persones de més de 65 anys”.
Tot i això, es calcula que la meitat dels espanyols no tenen un nivell òptim d'aquesta vitamina, cosa que s'explica per “l'escassa exposició a la llum solar, ús de cremes amb filtre de radiacions ultraviolades i la baixa ingesta en aliments rics en vitamina D. La hiperpigmentació cutània (tenir color de pell més fosc) també és una de les raons per les quals Espanya, tot i ser un país amb moltes hores de llum solar, té una alta prevalença d'insuficiència de vitamina D”, assenyala Torrents. Les persones més grans de 65 anys constitueixen un dels principals grups de risc, però cada cop s'observen més nens i joves en què el nivell baix de vitamina D ocasiona importants problemes de salut.
Substància clau per a la dona
La dona, en totes les etapes de la vida, constitueix un altre grup de risc, ja que la vitamina D “actua com a hormona i qualsevol hormona és important en la salut de la dona”, assegura Sílvia Torrents. Així, en edat fèrtil, la deficiència dificulta la implantació de l'embrió i afavoreix la síndrome d'ovaris poliquístics, un problema que afecta entre el 5% i el 10% de les dones; durant l'embaràs, la seva insuficiència s'associa a un risc més gran de patir diabetis gestacional, part prematur i baix pes del nadó en néixer i, finalment, a la menopausa, els nivells correctes prevenen problemes cardiovasculars, càncer de mama, obesitat i osteoporosi.
No és fàcil trobar aliments rics en vitamina D, de manera que assumir un nivell òptim a través de la dieta és complicat. L'oli de fetge de bacallà, el peix blau (sardines, tonyina, verat, salmó, etc.), el marisc, els ous, els lactis, els bolets, l'alvocat o el germen de blat són dels pocs aliments que poden ajudar a mantenir un nivell òptim de vitamina D, però el que sí que és definitiu és l'exposició de la nostra pell als raigs solars.
Sol durant tot l'any, però amb precaució
Tot i que l'estiu és una època de l'any en què l'exposició solar és més freqüent, és un hàbit que cal dur-lo q terme durant tot l'any. A l'hivern i la primavera és aconsellable sortir entre les 10 i les 12 hores, mentre que, a l'estiu, la nutricionista d'HM Nou Delfos considera que per metabolitzar la vitamina D “n'hi ha prou amb estar només entre 15 i 30 minuts al sol, sempre durant les hores en què la radiació solar no sigui gaire alta, ja que, si no, suposaria un risc a l'hora de desenvolupar problemes de pell severs. Si tenim previst una prolongació més gran d'exposició solar, cal tenir en compte l'aplicació d'un protector solar per prevenir el càncer de pell”.
En aquest sentit, la ginecòloga de l'Hospital HM Nou Delfos, Dra. Marta Ortega, afirma que per metabolitzar la vitamina D, la necessitat d'exposició al sol varia en funció de l'edat. Així, “les dones joves tenen prou amb exposar als raigs solars la cara i els braços durant 5-15 minuts diaris; mentre que les dones més grans de 70 anys han de romandre més temps, ja que la síntesi cutània és inferior en un 75%”.
Per pal·liar els problemes de manca de Vitamina D, a més de l'exposició als raigs solars i la ingesta d'aliments rics en aquesta substància, si l'especialista ho considera oportú també pot resultar efectiva la ingesta d'algun suplement. La Dra. Ortega es mostra partidària de “suplementar sempre que l'exposició solar sigui insuficient i en pacients amb càncer, hipertensió, esclerosi múltiple, diabetis i altres malalties cròniques”.
A més dels suplements, també es pot optar per algun complement alimentari, encara que “sempre seguint les pautes que indiquin els professionals, ja que, altrament, podríem patir una intoxicació. És una vitamina liposoluble, per la qual cosa, si s'ingereix més quantitat de la deguda, no s'excreta i es queda acumulada al teixit gras, l'emmagatzematge del qual és desfavorable per a la salut”, explica Sílvia Torrents.
NP VITAMINA D OK (Cat).doc