Definició:
Inflamació de la mucosa que cobreix la faringe i/o les amígdales palatines.
Causa:
Les faringitis solen ser de causa viral i poden manifestar-se de diferents maneres, segons el germen que les provoqui:
- El mes freqüent és que el Pediatre només observi una faringe vermella.
- En ocasions pot veure exsudat “puntets de pus” molt ben delimitats. Si son nens/es menors de 18 mesos, ens farà sospitar que el causant és un adenovirus.
- De vegades el que es pot veure son vesícules i aftes a nivell de faringe i pilars anteriors. La causa seria el virus coxackie.
- Altres malalties víriques que poden manifestar-se en forma de faringoamigdalitis son la mononucleosis infecciosa i el boca-ma-peu (veure fitxes).
Si parlem d’amigdalitis, la causa mes freqüent és la bacteriana i el germen és l’estreptococ beta hemolític del grup A (EBHGA)
Contagi:
directe a traves de les secrecions del malalt.
Clínica:
Mal de coll i dificultat al empassar en ambdós casos.
Les faringitis víriques solen anar acompanyades, tot sovint, per tos i mucositat (rinofaringitis) i freqüentment diarrees. El quadre es resol en 3-5 dies.
La faringoamigdalitis bacteriana sol anar acompanyada de febre alta, exsudat purulent “plaques de pus” a les amígdales, mal estar general, ganglis, mal de panxa i de vegades vòmits.
Diagnòstic:
Sol ser clínic. Els símptomes i l’exploració orientaran al Pediatra a saber la causa vírica o bacteriana de l’ infecció. La causa bacteriana és poc freqüent en nens/es menors de 2 anys.
En ocasions es pot dubtar i és quan el Pediatre utilitzarà les tècniques de laboratori. Pot fer un “cultiu d’exsudat” ens donarà el diagnòstic definitiu però la seva limitació és que trigaran varius dies en donar-nos el resultat i per tant és poc pràctic. Actualment podem realitzar un “test de detecció ràpida de l’antigen estreptococic” o Faringotest que detecta en poc temps l’existència d’estreptococ i té una sensibilitat del 77-95%. La seva positivitat ajudarà al Pediatre a decidir tractament amb antibiòtic en cas de dubtes.
Tractament:
En qualsevol cas donarem:
Antitèrmics – analgèsics tipusparacetamol i ibuprofè.
Repòs domiciliari.
Dieta tova, sense forçar i oferint líquidsfreqüents, si son freds calmen el mal de coll.
Si la causa de l’ infecció és unbacteri el tractament serà un antibiòtic. Normalment un derivat de la Penicil·lina,per via oral (amoxicil·lina, amoxicil·lina -ac.clavulanic…). Normalment ales 48 h d’iniciar el tractament amb antibiòtic el nen/a millora el seuestat general, la febre comença a baixar i ja no encomana. El tractamentserà de 10 dies.
Treball elaborat el Gener del 2011.
Dr. R. Clapés Ferran
Personal d’Infermeria: Judith Sánchez
Servei d’Urgències. Hospital de Nens de Barcelona
