Definició:
Inflamació dels bronquis, principals vies que van als pulmons. Tot sovint va acompanyada de l’ inflamació de la tràquea (traqueobronquitis).
Pot ser aguda, de curta durada o crònica, de llarga durada i excepcional en els nens/es. En Pediatria és freqüent la bronquitis recurrent, on es repeteixen episodis de bronquitis aguda coincidint amb infeccions virals. Aquests episodis son freqüents durant l’època de lactant i primers anys de escolarització i disminueixen fins a desaparèixer a partir dels 3-5 anys d’edat.
Causes: Normalment els virus que causen les infeccions de vies altes son els que provoquen les bronquitis.
En els nens/es que presenten bronquitis recurrent o de repetició solen existir uns factors que predisposen: Genètics o hereditaris (antecedents familiars de bronquitis asmàtica, dermatitis atópica); Ambientals (clima humit, contaminació ambiental, exposició al fum del tabac “fumadors passius”; Factors socials (escolarització precoç); Característiques anatòmiques i immunitàries dels nens/es petits).
Contagi: Com totes les infeccions virals per via aèria, és a dir per inhalació de les secrecions que emeten els malalts/es al tossir, parlar o esternudar i per contacte amb material contaminat.
El rentat de les mans és molt important quan has estat en contacte amb un malalt/a.
Símptomes: La tos es el principal símptoma. Normalment comença amb un refredat de vies altes, amb febre (no sempre) que avança a tràquea i bronquis. La tos sol ser seca a l’inici, principalment si hi ha component espàstic (sibilants o “xiulets”) per passar a ser tova posteriorment, per la secreció de mucositat pels bronquis, amb expectoració. Si el component espàtic és molt important pot haver dificultat al respirar i dolor toràcic.
La persistència de febre alta, més de 3-4 dies i l’aparició de mucositat verdosa ens ha de fer pensar en una possible sobreinfecció per bacteris o pneumònia.
Diagnòstic: És farà per la clínica que presenta el malalt. La radiografia de tòrax només està justificada quan volem descartar complicacions pulmonars com una pneumònia.
Tractament: Com qualsevol malaltia vírica ha de ser simptomàtic:
Repòs a casa sense anar a l’escola.
Antitèrmics si té febre.
Dieta tova, sense forçar i una bona hidratació(líquids en petites quantitats però freqüents), és el millor mucolític.
Broncodilatadors (salbutamol,terbutalina o bromur d’ipratropi) si hi ha component espàstic (sibilants o“xiulets”).
L’ús d’antibiòtics només estarà justificat si pensem que hi ha una sobreinfecció bacteriana.
Treball elaborat el Gener del 2011.
Dr. R. Clapés Ferran.
Personal d’Infermeria: Judith Sánchez
Servei d’Urgències. Hospital de Nens de Barcelona
