El cordó umbilical és el punt d’unió de la mare amb el fetus durant l’embaràs. A través d’ell, arriben al fetus la sang i els nutrients indispensables pel seu creixement. A més a més, obtindrà els anticossos necessaris que el protegiran els primers mesos de vida, quan el seu sistema immunològic o de defensa, és encara immadur. El cordó umbilical s’ha de curar amb meticulositat, doncs pot ser la via d’entrada de germens que provoquin infeccions locals o generals.
La cura del cordó umbilical
El cordó umbilical ha d’estar sempre sec. Per aconseguir-ho, farem la cura de la següent manera:
- Ens rentarem les mans amb aigua y sabó.
- El curarem amb un antisèptic (alcohol de 70º, mercromina, clorhexidina alcohòlica al 0,5% o clorhexidina aquosa a l’1%) i una gasa estèril dos cops al dia. Si és necessari, perquè s’ha mullat al fer pipi o per qualsevol altra causa, aquesta cura es farà tantes vegades com faci falta. MAI UTILITZAREM Antisèptics iodats. El iode s’absorbeix i pot alterar la funció del tiroides del nadó.
- Mantindrem el cordó sense tapar amb el bolquer.
- El cordó umbilical acostuma a caure als 7-10 dies de vida. Si tarda en caure, però té un bon aspecte, no ens preocuparem; consultarem al Pediatre.
Signes d’alarma
Consultarem sempre al Pediatre si veiem:
- SECRECIONS: sang, sensació d’humitat o secreció purulenta.
- CANVIS DE COLOR: envermelliment de la pell o enfosquiment.
(Revisat i actualitzat el Gener del 2011)
Treball elaborat el Gener del 2011.
Dr. R. Clapés Ferran
Servei d’Urgències. Hospital de Nens de Barcelona
