La literatura científica havia demostrat des de fa dècades la relació causa-efecte que alguns tractaments oncològics tenen sobre la salut cardiovascular. La principal preocupació era tradicionalment combatre el càncer, quedant en un segon pla el dany miocàrdic.
Un grup de cardiòlegs de la Unidad de Imagen Cardíaca d’HM Hospitales, integrada en el Centro Integral de Enfermedades Cardiovasculares HM CIEC, va començar aquesta línia de recerca en col·laboració amb oncòlegs del Centro Integral Oncológico Clara Campal HM CIOCC, finançats íntegrament per la Fundación de Investigación HM Hospitales, a través de la Beca Intramural per a grups emergents concedida el 2016.
Després de cinc anys d'investigacions acaben de publicar a la revista científica 'ESC Heart Failure' un estudi que recull els resultats d'un monitoratge exhaustiu cardiològic mitjançant tècniques d'imatge amb ecocardiografia avançada i biomarcadors de dany miocàrdic en dones amb càncer de mama durant el tractament oncològic .
Aquest estudi, liderat per la Dra. Belén Díaz Antón, cardiòloga especialista en imatge cardiovascular i cardiooncologia, posa de manifest que els paràmetres més precoços per detectar cardiotoxicitat són el strain longitudinal global (mesura de deformació miocàrdica) i el volum telesistòlic del ventricle esquerre. “A més, hem vist que el moment òptim per detectar aquesta toxicitat mitjançant paràmetres ecocardiogràfics se situa al voltant del mes després d'haver completat el tractament amb antraciclines”.
Imatge cardíaca, clau
Una de les principals fortaleses de l’estudi és que s'han pogut correlacionar marcadors analítics amb tècniques d'imatge cardíaca. Les troponines són marcadors de lesió miocàrdica que clàssicament s'han emprat al camp de la cardiooncologia. Tot i això, el paper de les troponines més modernes, ultrasensibles, està menys definit. “En aquest sentit, el nostre estudi contribueix a entendre aquests nous biomarcadors. La troponina ultrasensible pateix un augment progressiu al llarg dels cicles amb antraciclines, assolint un pic màxim als 96 dies des de l'inici del tractament, i al 62,5% de les dones es van detectar xifres patològiques”, indica la Dra. Belén Díaz, primera signant del treball.
A més, hem pogut analitzar la toxicitat addicional per l'ús d'anticossos monoclonals anti-HER2 (trastuzumab), un dels tractaments habituals per abordar aquest subtipus de càncer de mama. “Una dada reveladora és que el patró de toxicitat que mostra el trastuzumab difereix de l'induït per les antraciclines. En pacients sota tractament amb trastuzumab no hem observat elevació de les xifres de troponina al llarg del tractament, però sí que hem observat modificacions en els paràmetres ecocardiogràfics, per la qual cosa en aquests casos és preferible emprar les tècniques d'imatge per a l'screening de la toxicitat”, explica la Dra. Belén Díaz.
Repte per a la ciència
En càncer de mama, la primera línia de tractament quimioteràpic inclou l'administració d'antraciclines i/o el trastuzumab (anticòs monoclonal), en funció del tipus de tumor. Aquests fàrmacs, altament eficaços en el control de la malaltia oncològica, poden induir toxicitat cardíaca, sobretot en pacients amb risc cardiovascular elevat, antecedents de radioteràpia mediastínica o teràpia concomitant amb altres agents com la ciclofosfamida. A més, la cardiotoxicitat pot aparèixer a qualsevol dosi de tractament i en absència d'aquests factors, per això identificar els pacients que la desenvoluparan és tot un repte per a la ciència.
Actualment, hi ha un interès creixent a detectar de manera precoç el dany miocàrdic durant el tractament amb aquest tipus de fàrmacs. “La importància d'una detecció precoç del dany miocàrdic és clau per disminuir les complicacions cardiovasculars i evitar la suspensió dels antitumorals. A més, instaurar un tractament precoç té un impacte més gran en la potencial reversibilitat del dany miocàrdic produït. Per aquest motiu, la detecció precoç de cardiotoxicitat s'ha convertit en un objectiu primordial tant per a cardiòlegs com per a oncòlegs”, conclou la Dra. Belén Díaz.
Col·laboració multidisciplinària
Aquest treball ha estat possible gràcies a una col·laboració entre cardiòlegs i oncòlegs, emmarcats en un projecte finançant per la Fundación HM a través de la Beca Intramural per a grups emergents concedida l’any 2016. Tal com indica la Dra. Leticia Fernández-Friera, ultima signant del treball, “cal una interacció estreta entre diferents professionals de salut per consolidar estudis d'avantguarda. L'objectiu final del treball és oferir als nostres pacients oncològics un millor enfocament cardiològic per detectar el dany precoç al cor i poder actuar abans. En aquest cas, s’han unit els interessos comuns d’especialistes en Cardiologia i Oncologia per desenvolupar una plataforma de recerca multidisciplinària dirigida a avançar en el coneixement”.
Una altra de les claus disruptives d'aquet estudi és que el seu finançament ha estat íntegrament privat i va anar a càrrec de la Fundación HM, el director científic de la qual, el Dr. José Maria Castellano, és coautor principal d'aquest treball, i qui afirma que “aquesta publicació és el fruit de la col·laboració multidisciplinària que mantenim per proporcionar la millor assistència als nostres pacients i que, en aquest cas, s’ha traduït en un projecte de recerca i actualització dels processos assistencials de cardiooncologia”.
NP ESTUDIO CARDIO-ONCOLOGÍA (Cat).docx